PsicologiaPer què hem de parlar de la mort amb els nostres fills?
Per què hem de parlar de la mort amb els nostres fills?
Summary
La manera amb la qual vivim el primer dol, sol marcar com viurem els dols futurs.
Què és el dol?
El dol és una reacció que tenim davant una pèrdua de qualsevol mena. Això significa, que el dol el podem viure en moltes situacions. Com per exemple, la més evident: la mort. O ve, en altres contextos com; un divorci, una mudança, una amistat trencada, un canvi d’escola, etc.
Evidentment, la que més ens preocupa als pares, és la de la mort.
Per què és important parlar amb propietat sobre el dol i la mort?
La nostra societat actual no està preparada per parlar de la mort. De fet, és un tema tabú. Durant molts anys, l’estratègia que s’ha adoptat ha estat evitar-ho, o fer servir eufemismes com “està a les estrelles”, pensant que això protegeix als nostres petits. Però generalment, això ocasiona confusió, ja que el seu cervell no està preparat per comprendre-ho. I, per altra part, quan es fan més grans, i entenen que els seus éssers estimats no estan a les estrelles, poden sentir frustració i dificultats per gestionar dols futurs, ja que la idea que tenien sobre la mort, de cop i volta es veu desencaixada, i implica reprocessar idees que ja tenien assentades.
A més, la mort es visualitza com una pèrdua sense retorn. Hi ha un trencament total entre el mort i els que segueixen vivint.
Tot això, és degut al fet que a occident és molt present i important el vincle emocional entre dues persones, i la mort implica el trencament vital amb aquest vincle sense la possibilitat de retorn.
Què fan altres societats, on sí que es parla de la mort i es fa partícips als infants?
Per contra, els països orientals, la mort està naturalitzada, i l’entenen com una etapa més de la vida. En aquestes cultures, fan partícips als nens des de ben petits, dels rituals. El que reforça el vincle amb el grup i la comunitat. Estic convençuda que a tots ara uns pot venir al cap un vídeo viral que circulava pels volts del 2020 (en plena pandèmia), on hi havia un grup de ghanesos que ballaven amb un taüt a sobre. Jo recordo que aquí ens vam quedar impactats.
Però per cultures com aquesta, el que estaven fent era una celebració a la vida, i per tant els comiats impliquen ballar amb els morts, fer un gran banquet, etc. La connexió seguirà mantenint-se, perquè el mort formarà part dels ancestres. La família podrà seguir comunicant-se amb ell, i ell ajudarà a la família.
Així doncs, com parlo amb el meu fill sobre la mort?
Escolta atentament el que sap i complementa la seva informació.
No evitis el tema. Si ho fas deixarà de fer-te preguntes, però buscarà informació a altres fonts que el poden angoixar, perquè no tindrà amb qui parlar-ho ni contrastar-ho.
Escull les teves paraules amb compte. No utilitzis eufemismes com “està dormint” (esperarà que es desperti. Perquè per ell, quan algú dorm, sempre s’acaba despertant), “l’hem perdut” (és un concepte que el pot angoixar. Perdre un joguet sempre preocupa, imagina’t algú que estimes. Esperarà que el trobeu també), o “és al cel” (què vol dir?, que en qualsevol moment se’l trobarà flotant per allà i que vindrà a casa a sopar?).
Fes-lo partícip del comiat, perquè pugui entendre que hi ha un tancament. Explica-li on anirà al cos, i que el podrà visitar si vol.
Explica-li que no és culpa seva. Pot pensar que el deixarà de veure perquè el difunt s’ha enfadat amb ell. Explica-li que és un procés natural.
Si vols saber-ne més, no et perdis l’article sobre les etapes del dol, on expliquem com entenen la mort els infants i adolescents de 0 a 18 anys.
Per què hem de parlar de la mort amb els nostres fills?
Summary
La manera amb la qual vivim el primer dol, sol marcar com viurem els dols futurs.
Què és el dol?
El dol és una reacció que tenim davant una pèrdua de qualsevol mena. Això significa, que el dol el podem viure en moltes situacions. Com per exemple, la més evident: la mort. O ve, en altres contextos com; un divorci, una mudança, una amistat trencada, un canvi d’escola, etc.
Evidentment, la que més ens preocupa als pares, és la de la mort.
Per què és important parlar amb propietat sobre el dol i la mort?
La nostra societat actual no està preparada per parlar de la mort. De fet, és un tema tabú. Durant molts anys, l’estratègia que s’ha adoptat ha estat evitar-ho, o fer servir eufemismes com “està a les estrelles”, pensant que això protegeix als nostres petits. Però generalment, això ocasiona confusió, ja que el seu cervell no està preparat per comprendre-ho. I, per altra part, quan es fan més grans, i entenen que els seus éssers estimats no estan a les estrelles, poden sentir frustració i dificultats per gestionar dols futurs, ja que la idea que tenien sobre la mort, de cop i volta es veu desencaixada, i implica reprocessar idees que ja tenien assentades.
A més, la mort es visualitza com una pèrdua sense retorn. Hi ha un trencament total entre el mort i els que segueixen vivint.
Tot això, és degut al fet que a occident és molt present i important el vincle emocional entre dues persones, i la mort implica el trencament vital amb aquest vincle sense la possibilitat de retorn.
Què fan altres societats, on sí que es parla de la mort i es fa partícips als infants?
Per contra, els països orientals, la mort està naturalitzada, i l’entenen com una etapa més de la vida. En aquestes cultures, fan partícips als nens des de ben petits, dels rituals. El que reforça el vincle amb el grup i la comunitat. Estic convençuda que a tots ara uns pot venir al cap un vídeo viral que circulava pels volts del 2020 (en plena pandèmia), on hi havia un grup de ghanesos que ballaven amb un taüt a sobre. Jo recordo que aquí ens vam quedar impactats.
Però per cultures com aquesta, el que estaven fent era una celebració a la vida, i per tant els comiats impliquen ballar amb els morts, fer un gran banquet, etc. La connexió seguirà mantenint-se, perquè el mort formarà part dels ancestres. La família podrà seguir comunicant-se amb ell, i ell ajudarà a la família.
Així doncs, com parlo amb el meu fill sobre la mort?
Si vols saber-ne més, no et perdis l’article sobre les etapes del dol, on expliquem com entenen la mort els infants i adolescents de 0 a 18 anys.
Per qualsevol dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres.
Natàlia Sellarés Berengué
Psicòloga General Sanitària Infantil i Juvenil al Centre de Psicologia i Logopèdia Ikigai Manresa
Col·legiada 26739
Noticies
Com organitzar l’estiu amb fills?
4 de juny de 2024Què és la dislèxia?
14 de maig de 2024