Nadal no sempre és moment de felicitat i alegria. Què s'amaga darrere de Nadal?
Des de petits ens han venut una idea molt comercial: Nadal ple de Pau, amor, família, dolços, joguines, felicitat, retrobaments, dies de festa, passar temps junts… en definitiva; la idea que Nadal és un moment màgic i de felicitat absoluta.
Personalment, a mi m’encanta Nadal. Per mi sí que és un dia màgic. Els meus pares eren d’aquells que treballaven tots els dies de l’any, fos festiu, plogués, nevés o estiguéssim en període de vacances. Però durant Nadal, els podia acompanyar a la feina. No és pas que jo ho gaudis això d’anar a treballar, però saber que fèiem una cosa junts; com decorar l’arbre, celebrar Cap d’Any mirant la programació de TV3 amb la diminuta família que érem, o que el dia 1 de gener sí o sí, i passes el que passes, estessim junts, a mi em feia feliç.
Actualment la situació ha canviat. Ja no passa res de tot això que us explico; alguns ens han deixat i tots tenim unes noves circumstàncies. No obstant, jo segueixo vivint Nadal com un moment preciós.
Tot i això, veig famílies, adults i nens, que per a ells Nadal no és màgic, i és dur. És molt dur prendre consciència que ens estan venent constantment una idealització; “per Nadal us heu de reunir i ser molt feliços”, “per Nadal us heu d’estimar i no us podeu discutir”, “per Nadal us heu de fer regals”, “per Nadal toca passar temps amb els companys de feina, ho gaudeixis o no”, “per Nadal heu de passar temps en família”, “per Nadal toca comprar pernil del bo i gambes”, “si no fas un viatge, o visites molts llocs, no son vacances Nadal”. I jo em pregunto… què passa si tot això que HEM DE FER i HEM DE VIURE no és possible?
Ara és quan us deixo anar la realitat:
L’Anna té un familiar hospitalitzat.
A l’Adam se li acaba de morir el pare sobtadament.
La Judit ha de treballar per festes i no podrà passar-les amb la família.
El Martí i l’Àuria viuen el primer Nadal amb els pares separats.
En Sidy té la família a Nigèria. Fa 5 anys que no els veu.
La Carmen i l’Antonio s’acaben de separar.
L’Espe ha hagut de trencar la rel·lació amb la seva filla per protegir als seus nets.
L’Aurora acaba de rebre un diagnòstic desolador.
L’Isidre acaba d’adonar-se que és alcohòlic.
La Lobna i en Yassir acaben de patir un avortament.
A la Salma l’han desnonat.
L’Oriol enyora quan Nadal hi havia tota la família.
El Pedro se sent sol a la residència.
El Jorge sap que no podrà comprar regals pels seus fills.
L’Ivanka detesta la seva feina i l’ambient laboral.
A en Daryl el rebutja la seva família des que va dir-los que era un home.
La Sònia i el Javier pateixen maltractaments per part de les seves parelles.
En Matías té por del seu pare.
La Jana creu que el suïcidi és l’única solució.
L’Albert i la Soraya pateixen abusos sexuals i no saben com demanar ajuda.
Totes aquestes realitats (i moltes més), juntament amb les càrregues mentals, coexisteixen amb Nadal. Totes aquestes realitats són freqüents. Totes aquestes realitats són dures. Totes aquestes realitats impedeixen que Nadal sigui un període de felicitat absoluta i constant
Adonem-nos que Nadal també és un moment de:
Melancolia i nostàlgia del passat.
Expectatives autoimposades i alta pressió.
Tensions familiars no resoltes que es posaran sobre la taula.
Sentiments de soledat
Deixem de vendre fum i mirem les realitats que existeixen. Per Nadal tenim dret a estar tristos, enfadats i desubicats. Tenim dret a tenir por i a sentir-nos sols. Tenim el mateix dret a sentir-nos a així que a ser feliços, així que no imposem res, no creem expectatives, perquè fer-ho causa més dolor i més tristesa a les persones que ho estan passant malament.
Estem d’acord en el fet que Nadal és una època en què per norma general intentem ser més empàtics, agradables, servicials i generosos. Així que us faig unes propostes;
Si et sents d’alguna de les maneres que he dit permetet-ho.
Si coneixes a algú que se sent així, acompanya’l (abraça’l, asseu-te en silenci al seu costat, etc.).
Si et sobren 2 €, contribueix en una campanya (menjar, regals per a nens, etc.)
Si veus a algú sol i disposes de temps, saluda’l i alegra-li el dia 5 minuts.
Si enyoreu a un familiar, parleu-ne, mireu fotos, etc.
Què passa si el meu Nadal no és màgic?
Summary
Nadal no sempre és moment de felicitat i alegria. Què s'amaga darrere de Nadal?
Des de petits ens han venut una idea molt comercial: Nadal ple de Pau, amor, família, dolços, joguines, felicitat, retrobaments, dies de festa, passar temps junts… en definitiva; la idea que Nadal és un moment màgic i de felicitat absoluta.
Personalment, a mi m’encanta Nadal. Per mi sí que és un dia màgic. Els meus pares eren d’aquells que treballaven tots els dies de l’any, fos festiu, plogués, nevés o estiguéssim en període de vacances. Però durant Nadal, els podia acompanyar a la feina. No és pas que jo ho gaudis això d’anar a treballar, però saber que fèiem una cosa junts; com decorar l’arbre, celebrar Cap d’Any mirant la programació de TV3 amb la diminuta família que érem, o que el dia 1 de gener sí o sí, i passes el que passes, estessim junts, a mi em feia feliç.
Actualment la situació ha canviat. Ja no passa res de tot això que us explico; alguns ens han deixat i tots tenim unes noves circumstàncies. No obstant, jo segueixo vivint Nadal com un moment preciós.
Tot i això, veig famílies, adults i nens, que per a ells Nadal no és màgic, i és dur. És molt dur prendre consciència que ens estan venent constantment una idealització; “per Nadal us heu de reunir i ser molt feliços”, “per Nadal us heu d’estimar i no us podeu discutir”, “per Nadal us heu de fer regals”, “per Nadal toca passar temps amb els companys de feina, ho gaudeixis o no”, “per Nadal heu de passar temps en família”, “per Nadal toca comprar pernil del bo i gambes”, “si no fas un viatge, o visites molts llocs, no son vacances Nadal”. I jo em pregunto… què passa si tot això que HEM DE FER i HEM DE VIURE no és possible?
Ara és quan us deixo anar la realitat:
L’Anna té un familiar hospitalitzat.
A l’Adam se li acaba de morir el pare sobtadament.
La Judit ha de treballar per festes i no podrà passar-les amb la família.
El Martí i l’Àuria viuen el primer Nadal amb els pares separats.
En Sidy té la família a Nigèria. Fa 5 anys que no els veu.
La Carmen i l’Antonio s’acaben de separar.
L’Espe ha hagut de trencar la rel·lació amb la seva filla per protegir als seus nets.
L’Aurora acaba de rebre un diagnòstic desolador.
L’Isidre acaba d’adonar-se que és alcohòlic.
La Lobna i en Yassir acaben de patir un avortament.
A la Salma l’han desnonat.
L’Oriol enyora quan Nadal hi havia tota la família.
El Pedro se sent sol a la residència.
El Jorge sap que no podrà comprar regals pels seus fills.
L’Ivanka detesta la seva feina i l’ambient laboral.
A en Daryl el rebutja la seva família des que va dir-los que era un home.
La Sònia i el Javier pateixen maltractaments per part de les seves parelles.
En Matías té por del seu pare.
La Jana creu que el suïcidi és l’única solució.
L’Albert i la Soraya pateixen abusos sexuals i no saben com demanar ajuda.
Totes aquestes realitats (i moltes més), juntament amb les càrregues mentals, coexisteixen amb Nadal. Totes aquestes realitats són freqüents. Totes aquestes realitats són dures. Totes aquestes realitats impedeixen que Nadal sigui un període de felicitat absoluta i constant
Adonem-nos que Nadal també és un moment de:
Melancolia i nostàlgia del passat.
Expectatives autoimposades i alta pressió.
Tensions familiars no resoltes que es posaran sobre la taula.
Sentiments de soledat
Deixem de vendre fum i mirem les realitats que existeixen. Per Nadal tenim dret a estar tristos, enfadats i desubicats. Tenim dret a tenir por i a sentir-nos sols. Tenim el mateix dret a sentir-nos a així que a ser feliços, així que no imposem res, no creem expectatives, perquè fer-ho causa més dolor i més tristesa a les persones que ho estan passant malament.
Estem d’acord en el fet que Nadal és una època en què per norma general intentem ser més empàtics, agradables, servicials i generosos. Així que us faig unes propostes;
Si et sents d’alguna de les maneres que he dit permetet-ho.
Si coneixes a algú que se sent així, acompanya’l (abraça’l, asseu-te en silenci al seu costat, etc.).
Si et sobren 2 €, contribueix en una campanya (menjar, regals per a nens, etc.)
Si veus a algú sol i disposes de temps, saluda’l i alegra-li el dia 5 minuts.
Si enyoreu a un familiar, parleu-ne, mireu fotos, etc.
Se us acut alguna proposta més?
Que passeu un bon Nadal. Màgic o no!
Us abraço fort!
Natàlia Sellarés Berengué
Psicòloga General Sanitària Infantil i Juvenil al Centre de Psicologia i Logopèdia Ikigai Manresa
Col·legiada 26739
Noticies
Com organitzar l’estiu amb fills?
4 de juny de 2024Què és la dislèxia?
14 de maig de 2024