10 Estratègies per fomentar l'autoestima als teus fills - Ikigai Manresa

    Estàs aquí!
  • Inici
  • Psicologia10 Estratègies per fomentar l’autoestima als teus fills

10 Estratègies per fomentar l’autoestima als teus fills

Summary

Si tens dubtes de com millorar l'autoestima dels teus fills, ja pots anotar-te les 10 estratègies que et detallem a continuació!

Abans que res… 

A l’article anterior sobre: Problemes d’autoestima. Senyals d’alerta Ja vam parlar sobre què és l’autoestima, i què no és. També vam parlar sobre la necessitat de fomentar l’autoconeixement. 

Si encara no l’has llegit, t’animo a fer-li una ullada per poder determinar si realment necessites incrementar l’autoestima dels teus fills, o sí estàs utilitzant estratègies contraproduents. 

Ara que ja has fet un recordatori, descobreix 10 estratègies per fomentar l’autoestima dels teus fills:

 

1. Sigues el seu model.

És important ajustar a la realitat, la nostra autopercepció. Si ens mostrem pessimistes sobre nosaltres mateixos, ensenyem als nostres fills a posar-se limitacions, i si ens mostrem excessivament positius, els portem cap a un camí inabastable.  Els nostres fills són el nostre reflex, i si volem que tinguin una òptima autoestima, primer hem de treballar en la nostra.

2. Accepta’l tal com és.

El primer pas per tenir una bona autoestima, és reconèixer que no existeix la perfecció. En el moment que com a pares validem les seves virtuts i els seus defectes, i treballem perquè puguin millorar aquells aspectes que no els agraden, els ensenyem a conèixer-se i a tolerar la frustració davant aspectes idíl·lics. A baixar expectatives que potser mai seran assumibles. 

3. Enfada’t amb el que ha fet, no amb ell com a persona.

No li diguis coses com “mira que ets pesat”  quan insisteix molt perquè vol una cosa, o perquè vol passar temps amb tu… Acaba assumint que realment “ser pesat” és una característica seva, i a la llarga pot acabar per no demanar ajuda quan la necessita, o relacionar-se poc amb les persones per no molestar, etc. En aquest sentit, el que podríem fer seria dir-li “se’m fa molt pesat que em repeteixis tota l’estona el mateix. Avui t’he dit que no, demà ja veurem”. Aquí el que li donem a entendre és que “ser pesat” no forma part de la seva personalitat, sinó de les circumstàncies del moment. Per tant, la seva autoestima no tindria per què veure’s afectada. 

4. Valida el que sent.

És important que li mostris que el que ell sent i com ho sent és tan important com el que sent qualsevol altra persona. Encara que potser no entenem per què se sent així o ens sembli una exageració. Ara bé, tot i validar-ho, també és important ajudar-lo a gestionar-ho. És a dir, no ens quedem amb “vaja, estàs trist perquè vols aquest cotxe i no el tens”. Anem més enllà: “què et sembla que fem?,  agafem un cartó i en construïm un?, li demanem a la Maria que ens en deixi un? Agafem un altre joguet?”. Per promoure l’autoestima dels nostres fills, també és important brindar-los solucions

5. No l’etiquetis.

Aquest punt va íntimament relacionat amb l’estratègia número 3. Moltes vegades, tendim a posar etiquetes a les persones que els acaben creant creences limitants; “si em diuen que no puc utilitzar el ganivet perquè em tallaré, no l’utilitzaré perquè he après que és així”.  

6. No el sobrevaloris.

Fer-li creure que és el millor, el més guapo, el més simpàtic, el més llest, etc. EL MÉS en si, és condemnar-lo a tenir una pèssima autoestima. Per una part, pot pensar que és el millor i, per tant, mereixedor de tot, amb els consegüents problemes socials que això pot comportar; a) que la resta vegi que no és el millor i es cansin d’aquesta actitud, i per tant generi rebuig, b) que estigui sempre en recerca i captura d’aquest “més i millor” inassumible. Generant-li pressió, estrès, malestar, etc.

7. No el comparis.

Dir-li que “Fulanito treu més bones notes”  (comparació negativa) o que “és més llest que Menganito”  (comparació positiva) el fa estar en un nivell d’exigència constant per voler assumir les expectatives que versen sobre ell. Això és un error perquè voler complir expectatives és addictiu. Ens agrada que ens diguin paraules boniques, i lluitarem per aconseguir-les encara que ens hi vagi la salut. Hem d’assumir també, que totes les persones tenim exigències diferents. A vegades inclús completament oposades, motiu pel qual mai podrà assumir-les, i li generarà problemes emocionals. 

8. Estimula la seva autonomia.

Això ja ho hem comentat al punt número 4. Per qualsevol ésser humà és important veure que és capaç de fer coses i resoldre-les per si mateix. Acompanyem-lo en aquest procés. Si cada cop sent que pot fer més coses, i fer-les millor, li generarà felicitat. A la vegada que va obtenint autoconeixements sobre ell, tan importants pel desenvolupament d’una òptima autoestima.  

9. Posa-li límits.

TOTS necessitem límits i normes. Ens serveixen com a guia per poder-nos encaminar cap on volem. La falta de límits és caos, i davant el caos no podem trobar una ment estable. 

10. Crea un ambient segur i càlid.

En el que pugui explicar com se sent, demanar suport, compartir, etc. Un ambient segur, però no sobreprotegit, és el ciment per construir la seva autoestima.

CONCLUSIONS: 
  • Sigues el seu model.
  • Accepta’l tal com és; no el critiquis, ni el comparis, ni l’etiquetis, ni el sobrevaloris. 
  • Crea un ambient saludable amb límits clars. 
  • Fomenta la seva autonomia.

Espero que totes aquestes estratègies us siguin molt útils. I no dubteu a posar-vos en contacte si necessiteu que us guiem en aquest procés.

Ho esteu fent molt bé! 🙂

Natàlia Sellarés Berengué

Psicòloga General Sanitària Infantil i Juvenil al Centre de Psicologia i Logopèdia Ikigai Manresa

Col·legiada 26739

 

Crèdit de la imatge: PeopleImages (Jacob Wakerhawsen).

leave a comment