Picar és un comportament normal durant la primera infància (0 – 3 anys), període en què el nen encara no ha desenvolupat recursos lingüístics per expressar-se ni estratègies per gestionar la seva frustració.
Sovint apareix un germà o germana que abans no hi era, ha d’aprendre les normes socials de conviure amb els companys de l’escola bressol, cosins o fills i filles d’amics. A més durant aquest període ha de començar a acceptar el NO, aprendre a compartir, i adonar-se que no tot gira entorn d’ell. I francament, totes aquestes tasques no són fàcils.
Imagina que estàs amb un amic o amiga i t’agafa el TEU telèfon mòbil mentre tu estàs llegint alguna notícia, jugant a algun joc, o simplement fent el tafaner per l’Instagram. No sé a tu, però a mi és una cosa que em molesta. Si me’l demanes te’l deixo, i segurament et diré “em llegeixo això i te’l passo”. Ara imagina’t el teu fill. Està jugant amb el seu ninot preferit i veu un nen que s’acosta i el va a agafar. Si estàs llegint a hores d’ara, és que saps que la cosa no acabarà bé; una esgarrapada, una empenta, una coça, etc. Què ha passat aquí? Doncs que li volia dir que no, però encara no sap com parlar o té dificultats en el llenguatge i ha utilitzat el recurs que ha desenvolupat fins ara.
És dolent això?
En part. Que el teu fill sàpiga fer-se valdre i expressar el seu disgust cap a alguna cosa és genial. Demostra que si continua així no deixarà que els altres se n’aprofitin, però també sabem que la conducta no és l’adequada, i això pot portar problemes a llarg termini com que els altres nens no vulguin estar amb ell o que no sàpiga gestionar la seva ràbia i frustració fent servir l’agressió de manera habitual.
Què puc fer?
No perdis la calma. No fa falta alçar la veu per dir-li que no ho està fent bé. Intenta tenir un to ferm però serè.
Posa límits. Explica-li quines conseqüències tindran els seus actes: “si em piques marxaré, perquè no voldré estar amb tu”.
Proposa una alternativa. “A mi m’agrada que m’abracin i em facin una carícia”.
Reforça positivament la resposta alternativa. “Ai que bé, això sí que m’agrada”. “A tu t’agrada?”.
Sigues conseqüent amb el límit. Si li has dit que marxaves si et picava de nou, fes-ho. No seguir el límit crearà confusió i que la conducta es continuï repetint.
Sigues pacient. Al principi hi pot haver un repunt, però en qüestió de dies s’hauria de reconduir.
Per acabar, vull que sàpigues que…
Picar és un freqüent en:
Nens molt petits que no han desenvolupat el llenguatge.
Nens que no se saben expressar per dificultats lingüístiques.
Nens que els costa controlar els seus impulsos.
Nens que no tenen normes ni límits.
Nens que reben molts càstigs.
Nens que imiten a altres adults o infants que agredeixen.
Si veus que tots aquests problemes van a més, són molt freqüents o intensos, que per edat no ens trobem davant una conducta normal, o que interfereixen en el vostre benestar. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i mirem com ho podem gestionar. 🙂
El meu fill pica als altres. Què faig?
Per què piquen els nens?
Picar és un comportament normal durant la primera infància (0 – 3 anys), període en què el nen encara no ha desenvolupat recursos lingüístics per expressar-se ni estratègies per gestionar la seva frustració.
Sovint apareix un germà o germana que abans no hi era, ha d’aprendre les normes socials de conviure amb els companys de l’escola bressol, cosins o fills i filles d’amics. A més durant aquest període ha de començar a acceptar el NO, aprendre a compartir, i adonar-se que no tot gira entorn d’ell. I francament, totes aquestes tasques no són fàcils.
Imagina que estàs amb un amic o amiga i t’agafa el TEU telèfon mòbil mentre tu estàs llegint alguna notícia, jugant a algun joc, o simplement fent el tafaner per l’Instagram. No sé a tu, però a mi és una cosa que em molesta. Si me’l demanes te’l deixo, i segurament et diré “em llegeixo això i te’l passo”. Ara imagina’t el teu fill. Està jugant amb el seu ninot preferit i veu un nen que s’acosta i el va a agafar. Si estàs llegint a hores d’ara, és que saps que la cosa no acabarà bé; una esgarrapada, una empenta, una coça, etc. Què ha passat aquí? Doncs que li volia dir que no, però encara no sap com parlar o té dificultats en el llenguatge i ha utilitzat el recurs que ha desenvolupat fins ara.
És dolent això?
En part. Que el teu fill sàpiga fer-se valdre i expressar el seu disgust cap a alguna cosa és genial. Demostra que si continua així no deixarà que els altres se n’aprofitin, però també sabem que la conducta no és l’adequada, i això pot portar problemes a llarg termini com que els altres nens no vulguin estar amb ell o que no sàpiga gestionar la seva ràbia i frustració fent servir l’agressió de manera habitual.
Què puc fer?
Per acabar, vull que sàpigues que…
Picar és un freqüent en:
Si veus que tots aquests problemes van a més, són molt freqüents o intensos, que per edat no ens trobem davant una conducta normal, o que interfereixen en el vostre benestar. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i mirem com ho podem gestionar. 🙂
Natàlia Sellarés Berengué
Psicòloga General Sanitària Infantil i Juvenil al Centre de Psicologia i Logopèdia Ikigai Manresa
Col·legiada nº 2673
Noticies
Com organitzar l’estiu amb fills?
4 de juny de 2024Què és la dislèxia?
14 de maig de 2024