PsicologiaLa importància de les rutines en la infància
La importància de les rutines en la infància
Què són les rutines?
Les rutines són costums i hàbits que anem adquirint al llarg de la nostra vida i que ens ajuden a estructurar-nos i a desenvolupar el nostre dia a dia d’una manera més o menys automàtica, i per tant òptima.
Per què és important que establim rutines a casa?
El fet d’establir rutines, ens permet adquirir un sistema de treball més autònom, així com a consolidar aprenentatges. De fet, els nens i nenes que creixen en famílies que tenen unes rutines establertes es caracteritzen pel següent:
Se senten més segurs i tranquils, ja que tot es torna més previsible. Saben que s’espera d’ells en cada moment i com s’ha de fer. Això té un impacte positiu en la sensació de control. Manifestant-se amb una reducció de l’ansietat, així com en sentir-se segur en l’entorn que els envolta.
Tenen els límits clars, i per tant hi ha menys discussions a casa.
S’estableixen hàbits i rutines saludables com; una correcta higiene, una alimentació equilibrada, o la definició dels ritmes circadiaris del son. El que es tradueix en un millor son i, per tant, més bon humor i millor funcionament.
Automatitzen els processos, i són més autònoms i independents. No necessiten tanta ajuda de l’exterior i es tornen cada cop més responsables, assumint noves tasques que els fan sentir útils i capaços. El que fomenta el desenvolupament positiu de la seva autoestima.
Els ajuda a organitzar-se i administrar el seu propi temps.
Si tota la família forma part d’aquestes rutines i aquest equilibri, es veu reforçat el vincle emocional entre tots.
Tot això produeix equilibri emocional en el nen i en la família. Així com l’ajuda a definir la seva personalitat futura i el desenvolupament de virtuts com la planificació, l’organització, la puntualitat, el treball, la responsabilitat, la cooperació, la perseverança i la constància.
És factible establir rutines a casa?
Buf… aquesta és una pregunta molt complexa. La teoria és molt bonica i molt coherent, però en una societat on pràcticament treballen tots els progenitors amb jornades laborals poc conciliadores resulta molt difícil. Tots estem carregats del nostre dia a dia (responsabilitats, entorn laboral, factures, etc.), i a més, cadascú té el seu propi bagatge personal (hi ha qui ha viscut en un ambient molt sa i això els ha permès generar virtuts positives que els ajuden a establir aquestes rutines, però també hi ha persones que no han crescut en aquest ambient sa, sigui per un excés de sobreprotecció o de conflicte, motiu pel qual aquesta tasca els és més difícil). Un altre factor clau és si comptem amb ajuda d’avis, tiets, o cangur, i de si aquestes persones ens ajuden realment en l’establiment d’aquestes rutines i hàbits, o bé són una font desestabilitzadora. Ja sigui perquè tenim una relació pròxima però tirant, o bé perquè desautoritzen tots els límits que posem.
Jo us faré una confessió. A mi establir rutines és una cosa que em costa molt. Soc conscient que pel meu tipus de feina no sempre estic disponible o no estic tan present com voldria, i a vegades no puc formar part d’aquesta rutina. Així que em permeto acceptar que no tot sempre surt com vull, i em comprometo dia a dia a establir petites metes. Si no puc controlar totes les rutines em plantejo: en quina sí que em puc comprometre?, i m’hi comprometo fins que s’assoleix, i llavors puc dedicar-me a una altra. Així que no us preocupeu si ara mateix no podeu amb tot. Recordeu que cada petit canvi és un gran avanç i cada cop esteu més a prop de la meta! 🙂
I bé? Com viviu vosaltres l’establiment de rutines?
PD: vull donar les gràcies a les mestres i educadores de l’escola bressol de la meva filla. Perquè gràcies a elles, la seva professionalitat, la seva formació continuada, les seves ganes i el seu afecte (entre moltes altres virtuts), i tenint en compte l’excés de ràtio a les que es veuen sotmeses, la meva filla ha adquirit moltes rutines. I això és una inversió valuosíssima pel futur. Us estaré sempre immensament agraïda! <3 Espero que totes les mares i pares tingueu la mateixa sort que jo!
Psicòloga General Sanitària Infantil i Juvenil al Centre de Psicologia i Logopèdia Ikigai Manresa, i al Centre de Desenvolupament Integral Espai Viu de Sant Tomàs.
La importància de les rutines en la infància
Què són les rutines?
Les rutines són costums i hàbits que anem adquirint al llarg de la nostra vida i que ens ajuden a estructurar-nos i a desenvolupar el nostre dia a dia d’una manera més o menys automàtica, i per tant òptima.
Per què és important que establim rutines a casa?
El fet d’establir rutines, ens permet adquirir un sistema de treball més autònom, així com a consolidar aprenentatges. De fet, els nens i nenes que creixen en famílies que tenen unes rutines establertes es caracteritzen pel següent:
Tot això produeix equilibri emocional en el nen i en la família. Així com l’ajuda a definir la seva personalitat futura i el desenvolupament de virtuts com la planificació, l’organització, la puntualitat, el treball, la responsabilitat, la cooperació, la perseverança i la constància.
És factible establir rutines a casa?
Buf… aquesta és una pregunta molt complexa. La teoria és molt bonica i molt coherent, però en una societat on pràcticament treballen tots els progenitors amb jornades laborals poc conciliadores resulta molt difícil. Tots estem carregats del nostre dia a dia (responsabilitats, entorn laboral, factures, etc.), i a més, cadascú té el seu propi bagatge personal (hi ha qui ha viscut en un ambient molt sa i això els ha permès generar virtuts positives que els ajuden a establir aquestes rutines, però també hi ha persones que no han crescut en aquest ambient sa, sigui per un excés de sobreprotecció o de conflicte, motiu pel qual aquesta tasca els és més difícil). Un altre factor clau és si comptem amb ajuda d’avis, tiets, o cangur, i de si aquestes persones ens ajuden realment en l’establiment d’aquestes rutines i hàbits, o bé són una font desestabilitzadora. Ja sigui perquè tenim una relació pròxima però tirant, o bé perquè desautoritzen tots els límits que posem.
Jo us faré una confessió. A mi establir rutines és una cosa que em costa molt. Soc conscient que pel meu tipus de feina no sempre estic disponible o no estic tan present com voldria, i a vegades no puc formar part d’aquesta rutina. Així que em permeto acceptar que no tot sempre surt com vull, i em comprometo dia a dia a establir petites metes. Si no puc controlar totes les rutines em plantejo: en quina sí que em puc comprometre?, i m’hi comprometo fins que s’assoleix, i llavors puc dedicar-me a una altra. Així que no us preocupeu si ara mateix no podeu amb tot. Recordeu que cada petit canvi és un gran avanç i cada cop esteu més a prop de la meta! 🙂
I bé? Com viviu vosaltres l’establiment de rutines?
PD: vull donar les gràcies a les mestres i educadores de l’escola bressol de la meva filla. Perquè gràcies a elles, la seva professionalitat, la seva formació continuada, les seves ganes i el seu afecte (entre moltes altres virtuts), i tenint en compte l’excés de ràtio a les que es veuen sotmeses, la meva filla ha adquirit moltes rutines. I això és una inversió valuosíssima pel futur. Us estaré sempre immensament agraïda! <3 Espero que totes les mares i pares tingueu la mateixa sort que jo!
Natàlia Sellarés Berengué
Psicòloga General Sanitària Infantil i Juvenil al Centre de Psicologia i Logopèdia Ikigai Manresa, i al Centre de Desenvolupament Integral Espai Viu de Sant Tomàs.
Col·legiada 26739
Noticies
Com organitzar l’estiu amb fills?
4 de juny de 2024Què és la dislèxia?
14 de maig de 2024