Probablement, el teu fill o filla plora, crida, contesta malament o s’enfada després de l’escola, a causa d’un fenomen que es coneix com a sobrecàrrega sensorial. 

Què és la sobrecàrrega sensorial?

La sobrecàrrega sensorial és la sensació que experimentem després que un o varis dels nostres sentits es vegin sobreestimulats. 

Per què succeeix la sobrecàrrega sensorial?

Cada cop l’entorn que ens envolta està més ple de soroll (p. ex. classes sobre poblades) i inputs visuals (p. ex. ús de pantalles a l’aula) que sobreexciten el seu cervell provocant un estat similar al de l’ansietat. 

Si a més ens trobem que a l’escola hi ha conflictes (normals, naturals i necessaris que succeeixen simplement pel fet de socialitzar-nos) tot això pot ser més perllongat en el temps, o pot causar més malestar dins l’entorn familiar. És com “la gota que fa vessar el got”. Com més aigua hi poso, més fàcil serà que vessi i que ens mullem tots plegats. 

Això vol dir que el meu fill o filla pateix a l’escola?

No necessàriament. Evidentment, jo no tinc la informació per afirmar ni desmentir que no estigui passant res a l’escola. Però sí que et puc afirmar, que hi ha nens que els agrada l’escola, s’ho passen bé, i també tornen sobrecarregats sensorialment. 

Per exemple; a mi m’encanta la meva feina, però hi ha dies que torno a casa sobrecarregada i amb poques ganes de parlar. Això no vol dir que no gaudeixi del que faig, sinó que l’estrès pot passar factura i necessitem esbargir-nos. 

Hi ha qui ho farà amb un llibre, una sèrie, el gimnàs, una classe de ioga, o de teatre. El teu fill no té aquests recursos, i al final acaba explotant, o buscant els teus braços buscant consol. Segurament a tu també et passi alguna cosa similar amb la feina o l’estrès diari.