Que li digui al meu fill que és el millor, no generarà en ell una autoestima positiva. De fet, pot ser contraproduent.
Així doncs, quins són els principals signes que m'indiquen que el meu fill no té una òptima autoestima?
Què és l’AUTOESTIMA?
L’autoestima NO és la percepció positiva d’un mateix com diu la creença popular, sinó l’observació OBJECTIVA de qui som i com som, i la resposta emocional que genera això en nosaltres.
Per què no podem parlar d’autoestima sense tenir en compte l’AUTOPERCEPCIÓ?
L’autoestima es fonamenta en l’autopercepció (imatge mental -que anem desenvolupant des de la infància-, de com som físicament i psicològicament). Aquesta AUTOpercepció pot coincidir -o no- amb el que veuen els altres, i pot ajustar-se -o no- amb la realitat.
EL PROBLEMA: Què passa quan l’autopercepció no s’ajusta a la realitat?
La nostra autopercepció pot estar esbiaixada per un excés (quan una persona creu que és el millor, o que és superior a la resta. El que podríem entendre com un Narcisista) o per un defecte (quan una persona creu que no és vàlida i que la resta són millors).
Normalment, aquest dos tipus de persones solen acabar relacionant-se. El narcisista busca nodrir-se d’altres persones que faran el que ell voldrà, i la persona que té una baixa autoestima, acudirà a aquella que en té en excés perquè el veurà com una persona superior, i poder estar a prop seu serà un regal. Això acaba degradant a una relació tòxica, i si no aconseguim trencar aquest cercle viciós, l’individu està condemnat a tenir relacions socials difícils i un estat emocional complicat, que molt probablement acabarà generant problemes psicològics.
Per què és important treballar l’autoestima des de la infància?
Com ja hem dit, l’autoestima no és una cosa que aparegui de cop, sinó que es nodreix dels aprenentatges i les relacions que tenim amb els altres. Sent la primera presa de contacte, l’ambient familiar. Per tant, és deure dels pares, vetllar perquè els seus fills prenguin consciència de quines són les seves virtuts i els seus defectes, i treballar en pro a millorar-los o acceptar-los si són immodificables.
SENYALS D’ALERTA en nens i adolescents: Quan demanar ajuda a un professional?
Per tal que el nostre fill tingui una bona autoestima no és necessari acudir a cap professional de la psicologia. No obstant això, sí que és cert, que hi ha cops que la intervenció d’un professional pot estar indicada:
S’està vivint una situació familiar delicada (separacions, maltractaments, dol, etc.).
Quan els progenitors tenen problemes d’autoestima.
Canvis en els resultats acadèmics.
Canvis en les actituds i comportaments (aïllament, ràbia, insults, agressions, passivitat, etc.).
No sap resoldre conflictes autònomament (es queda bloquejat, plora amb facilitat, necessita la intervenció de l’adult, etc.).
Es frustra amb molta facilitat i no tolera que les coses no surtin com espera.
És perfeccionista i es bloqueja o enfada quan s’equivoca.
Té dificultats per relacionar-se amb la resta de nens o adults.
Es relaciona amb persones conflictives i que se n’aprofiten.
És influenciable.
Se sent insegur/a o nerviós/a.
És incapaç de defensar les coses que vol i imposar-se.
No s’enfada mai i li sembla tot bé.
Quan el nen no és feliç.
Quan es vol fer una valoració general del seu estat emocional.
CONCLUSIONS:
Tenir una bona autoestima no vol dir pensar-se que ets el millor i ho fas tot bé.
No sempre és fàcil veure que algú té problemes amb l’autoestima.
Millorar l’autoestima d’un infant, adolescent o adult, implica -necessàriament- treballar i reajustar el coneixement de si mateix. Ser conscient de les seves virtuts i d’aquells defectes que és necessari treballar o acceptar.
No dubteu a escriure’ns un missatge per privat, o algun comentari si teniu alguna pregunta que voleu que us resolguem! Tanmateix, si veieu que no us en sortiu, o teniu dubtes sobre l’autoestima dels vostres fills o la vostra (recordeu que també tenim servei de psicologia per a adults presencial i telemàtica) poseu-vos en contacte amb nosaltresper demanar una cita!
Problemes d’autoestima. Senyals d’alerta
Summary
Que li digui al meu fill que és el millor, no generarà en ell una autoestima positiva. De fet, pot ser contraproduent.
Així doncs, quins són els principals signes que m'indiquen que el meu fill no té una òptima autoestima?
Què és l’AUTOESTIMA?
L’autoestima NO és la percepció positiva d’un mateix com diu la creença popular, sinó l’observació OBJECTIVA de qui som i com som, i la resposta emocional que genera això en nosaltres.
Per què no podem parlar d’autoestima sense tenir en compte l’AUTOPERCEPCIÓ?
L’autoestima es fonamenta en l’autopercepció (imatge mental -que anem desenvolupant des de la infància-, de com som físicament i psicològicament). Aquesta AUTOpercepció pot coincidir -o no- amb el que veuen els altres, i pot ajustar-se -o no- amb la realitat.
EL PROBLEMA: Què passa quan l’autopercepció no s’ajusta a la realitat?
La nostra autopercepció pot estar esbiaixada per un excés (quan una persona creu que és el millor, o que és superior a la resta. El que podríem entendre com un Narcisista) o per un defecte (quan una persona creu que no és vàlida i que la resta són millors).
Normalment, aquest dos tipus de persones solen acabar relacionant-se. El narcisista busca nodrir-se d’altres persones que faran el que ell voldrà, i la persona que té una baixa autoestima, acudirà a aquella que en té en excés perquè el veurà com una persona superior, i poder estar a prop seu serà un regal. Això acaba degradant a una relació tòxica, i si no aconseguim trencar aquest cercle viciós, l’individu està condemnat a tenir relacions socials difícils i un estat emocional complicat, que molt probablement acabarà generant problemes psicològics.
Per què és important treballar l’autoestima des de la infància?
Com ja hem dit, l’autoestima no és una cosa que aparegui de cop, sinó que es nodreix dels aprenentatges i les relacions que tenim amb els altres. Sent la primera presa de contacte, l’ambient familiar. Per tant, és deure dels pares, vetllar perquè els seus fills prenguin consciència de quines són les seves virtuts i els seus defectes, i treballar en pro a millorar-los o acceptar-los si són immodificables.
SENYALS D’ALERTA en nens i adolescents: Quan demanar ajuda a un professional?
Per tal que el nostre fill tingui una bona autoestima no és necessari acudir a cap professional de la psicologia. No obstant això, sí que és cert, que hi ha cops que la intervenció d’un professional pot estar indicada:
CONCLUSIONS:
Si en vols saber més, no et perdis l’article 10 Estratègies per fomentar l’autoestima als teus fills 😉
No dubteu a escriure’ns un missatge per privat, o algun comentari si teniu alguna pregunta que voleu que us resolguem! Tanmateix, si veieu que no us en sortiu, o teniu dubtes sobre l’autoestima dels vostres fills o la vostra (recordeu que també tenim servei de psicologia per a adults presencial i telemàtica) poseu-vos en contacte amb nosaltres per demanar una cita!
Us llegim!
Natàlia Sellarés Berengué
Psicòloga General Sanitària Infantil i Juvenil al Centre de Psicologia i Logopèdia Ikigai Manresa
Col·legiada 26739
Noticies
Com organitzar l’estiu amb fills?
4 de juny de 2024Què és la dislèxia?
14 de maig de 2024